A ENIGMÁTICA ORGANIZACIÓN

Veñen as palabras reclamar o seu,
o subtraído.
Fóra dos campos de traballo,
móvense coidadosas como a porcelana
ou o primeiro día de abril.
Non osmas o recendo higrófilo
das súas follas de espiga,
o suor argonauta do seu gran?
Existen.
Existe o aviador que le braille na noite.
Existe a vesga que leva voces baixas
no seu paxe de ourizos.
Existe a boca da literatura,
a tola que fala soa
como unha medusa.
Existe a boca do pozo que enxamea,
polposa, mal falada,
protexendo os seus.
Existe outra saudade.
Existe o tren onde viaxa unha saudade
desposuída.
Dormen as palabras
baixo o alzheimer das pontes.
Nos sumidoiros desenvólvese a historia:
as falsas testemuñas torturan os poemas.
No tormento da asfixia,
perden o ar,
a valiosa información.
Salvaranse os que simulen a morte
nun esplendor de herba.
Ou os que lembren un romance de cego
onde todo se conta
sen esperanza e sen medo.
Ou aqueles que rescate a enigmática organización
das palabras en vilo.

| Marzo 20th, 2010 | Posted in Poemas, Sen clasificar |

3 Responses to “A ENIGMÁTICA ORGANIZACIÓN”

  1. mabilia Says:

    LAPIDACIÓ

    De sobte el dolor té forma de pa de pedra, de bola d’arròs de pedra, de puny de pedra dura que empeny dedins per existir. Una pedra esfèrica com un món entre les cames que se’t clava dient que vol la llum de ser. Perquè el dolor, has d’entendre, és una fruita seca amb escorça d’arbre, és el fruit bord de l’arbre de la vida que ningú vol tocar. El meu dolor era negre i va eixir a la vida amb sexe igual que el meu. La dona que em va atendre me la va ficar aquí, damunt del pit, on ara em nien cucs, damunt del cor, on m’escumeja blana podridura. I jo la vaig estrényer contra els cucs del futur,la boca tan petita contra les larves del mugró, els ulls als ulls iridiscents de les moscardes, el nas endins els filaments blancs i les larves que serpentegen. La vaig estrényer contra el forat negre que ja tenia al cor, perquè era dona,per tal que mai fos nena, i es va assecar el seu plor, les seves llàgrimes, com la deu d’un riu vell que es nega a donar aigua. Quan van venir els soldats les dos dormíem. Ella sobre el meu pit, el cos tot brut de sang, llefiscós de dolor, encara amoratat, amb aquella grisor que té al món el que és innecessari, la carn de bestiar trist que no genera guany. Quan van venir els soldats les dos dormíem.

    Mentre tu escoltes, jo miro al cel. És l’últim cop que hi adreço els ulls, amb l’esperança que no sigui sord ni mut,i m’estigui mirant, per tal que siguin els meus ulls com una brasa ardent capaç de nafrar les ninetes de l’abstracció impassible que contemplo.Ara cau el teló. Negre. M’han ficat una un drap al cap, fins al coll, i ara me’l lliguen , talment ma’haguessin convertit en una bossa descombraries, boca avall. Que bé, així els meus ulls ja no destorbaran els déus del món, La primera pedra m’ha trencat el nas, i espero la segona amb impaciència: la mà del meu germà que serà destra i em badarà el cap com una magrana. La sang comença a xopar la tela negra, cau a terra i comença a formar minses rierols que arriben a la sorra i s’escolen terra avalla, com si tinguessin vergonya de mostrr-se, de seguir l’impuls que els obliga a ser part daquesta escenificació. La meva sang, penso, nodrirà les dones que neixeran en el futur. La meva sang farà créixer les llavors de blat o civada. La meva sang farà més fosca i negra aquesta terra . I arribarà als teus ulls, pels viaranys insòlits que menteixen la matèria. N’estic segura.

  2. Buy Generic Viagra Says:

    Wow…I am bowled by your level of knowledge. I am so impressed. I think you have got a deep insight into this topic. Could not think on those lines ever…I think you are gifted…keep going. Thumbs up!

  3. viagra generic Says:

    I’ve been visiting your blog for a while now and I always find a gem in your new posts. Thanks for sharing.

    Regards,
    kamagra